L'objectiu principal de l'article és intentar contestar a la pregunta sobre si a inicis del segle XX s'observen canvis significatius en el sistema alimentari catala que permetin situar-lo en les primeres etapes d'una transició alimentaria moderna, o bé si, com sovint s'argumenta, les continuitats serien el seu principal tret. Partim d'una noció de transició nutricional com la que formulen SMIL (2003) i altres autors en considerar que des del s. XK s'haurien iniciat profundes transformacions dels sistemes alimentaris preindustrials que es traduirien en un increment significatiu del subministrament d'aliments per habitant, canvis en la composició de la dieta, amb el fet més destacat d'un creixent consum d'aliments d'origen animal i de sucre, la simultania reducció de la ingesta d'hidrats de carboni, es a dir, de cereals, fecules i llegums, i la incorporació de fruites i verdures.