Alonso de Cartagena, autor de la Genealogia de los Reyes de España, desenvolupa un paper de fidel defensor i ambaixador de la corona d'Espanya durant un període de crisi interna. Durant la seva estada al Concili de Basilea escriu dos tractats contra els portuguesos i els anglesos en defensa deis drets colonials de Castella, demostrant l'antiguitat de la monarquia castellana i per tant la seva supremacia i els seus drets a l'expansió colonial. Aquest mateix tema és el que desenvolupa amb més amplitud, en la dita Genealogia, que ha estat copiada i impresa diverses vegades. En aquest sentit, aquest article estudia el còdex Vit 192 de la Biblioteca Nacional de Madrid, per procedir a la seva anàlisi per tal d'aclarir la identitat de l'il·luminador i reconstruir la seva història, per finalment arribar a comprendre el que significa la presencia d'una crònica d'esperit i tradició medievals, en ple segle XVI, en mans de l'emperadriu Isabel de Portugal.
Article
Published version
Spanish
16 p.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1994, vol. 2, pp. 169-184
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/