Alonso de Cartagena, autor de la Genealogia de los Reyes de España, desenvolupa un paper de fidel defensor i ambaixador de la corona d'Espanya durant un període de crisi interna. Durant la seva estada al Concili de Basilea escriu dos tractats contra els portuguesos i els anglesos en defensa deis drets colonials de Castella, demostrant l'antiguitat de la monarquia castellana i per tant la seva supremacia i els seus drets a l'expansió colonial. Aquest mateix tema és el que desenvolupa amb més amplitud, en la dita Genealogia, que ha estat copiada i impresa diverses vegades. En aquest sentit, aquest article estudia el còdex Vit 192 de la Biblioteca Nacional de Madrid, per procedir a la seva anàlisi per tal d'aclarir la identitat de l'il·luminador i reconstruir la seva història, per finalment arribar a comprendre el que significa la presencia d'una crònica d'esperit i tradició medievals, en ple segle XVI, en mans de l'emperadriu Isabel de Portugal.
Spanish
Genealogia; Reis i sobirans; Manuscrits; Biblioteca Nacional de España
16 p.
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1994, vol. 2, pp. 169-184
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/