Resum:
|
El present treball té com propòsit posar l'accent en la rellevància de la imatge en la
sintaxi del llenguatge documental de principis del segle XX, específicament en la
producció cinematogràfica dels anys vint. En aquella dècada, els moviments
avantguardistes es van enfocar en el cinema per a explorar les seves potencialitats i
crear un gènere nou, encara que també altres creadors van decidir reinventar els
codis del film de ficció posant èmfasi en la realitat, establint la noció del que
coneixem avui dia com discurs documental. En aquest sentit, aquest treball ha
centrat el seu interès en l'obra de quatre autors: Robert Flaherty, Dziga Vertov,
Walter Ruttmann i Joris Ivens, qui amb la seva producció posen de manifest el
discurs abans referit. |