Arte e Industria. José de Manjarrés i Bofarull:un capítulo de estética industrial en el pensamiento barcelonés del siglo XIX

Abstract

La historia de les arts decoratives des de mitjan segle XIX, va ser a Europa la de les arts industrials. En aquest moment es va produir la mecanització del procés industrial i els objectes d'ús artesanals van ser substi­tuïts pels realitzats amb les noves tècniques, els quals van començar a ser de pitjor quali­tat i material. Arran d'això van començar a sorgir moviments de reforma de les arts del disseny, entre els quals cal destacar el pen­sament d'H. Cole. Dins l'àmbit català també apareixen teories per acomodar alguns deis ensenyaments ar­tístics als nous processos de fabricació in­dustrial. José de Manjarrés és el programa­dor d'una doctrina encaminada a defensar la unió indissoluble entre l'Art i la producció industrial, tractant de trobar el mitja en el qual! l'Art pogués col·laborar amb la pro­ducció mecànica per assolir la bella forma

From mid-19th century the history of deco­rative arts in Europe is the history of indus­trial arts. The industrial process was mecha­nised and utilitarian objects of craftmanship were substituted by objects created with the new techniques, usually poorer in quality and materials. As a reaction to this situa­tion, reform movements emerged in art de­sign, outstanding among which were the ideas of H. Cole. The new theories were also present in Cata­tonia, and an effort was made to accommo­date artistic ideas to the new industrial pro­duction processes. José de Manjarrés developed a programme in defence of the unsoluble link between Art and industrial production, trying to find the means of col­laboration between Art and mechanical manufacture to achieve Beauty.