Georges Bataille i Maurice Blanchot es conegueren personalment a principis de la dècada de 1940. L’amistat que establiren fou per a ambdós escriptors un estímul intel·lectual profund, que deixà empremta en les seves respectives obres. Per a Blanchot, el trobament pogué significar fins i tot una conversió decisiva del seu pensament. En aquest treball introductori presentem algunes fites vitals i intel·lectuals de Bataille prèvies a l’encontre, que tal volta ens ajudaran a comprendre millor els punts de partida de les reflexions blanchotianes ulteriors sobre la literatura, l’experiència i la comunitat.

Georges Bataille and Maurice Blanchot were personally acquainted at the beginning of the 1940s. Friendship they established was for both writers a deep intellectual stimulus that left their mark on their respective works. For Blanchot, the encounter could mean even a decisive conversion of his thought. In this introductory essay we present some of Bataille’s vital and intellectual milestones prior to the meeting, which may help us to better understand the starting points of later blanchothian reflections on literature, experience and community.