Aquest treball va ser el resultat d’una sol·licitud feta per l’Ateneu Barcelonès dins del Projecte Almirall. Portal de pensament i cultura del segle XIX que aquesta entitat impulsava amb el suport del GEHCI, la Biblioteca de Catalunya, l’ETSEIB (UPC), el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i el Ministeri de Cultura. El vaig lliurar l’any 2013. Tanmateix, atès que finalment el Projecte es va haver d’interrompre, diversos treballs de recerca que ja s’havien dut a terme i lliurat van quedar sense poder-se publicar. Per això, i després de parlar amb el responsable del projecte, vaig decidir donar-lo a conèixer. S’ha mantingut el text tal com es va lliurar en el seu moment; és per això que manté el mateix format i estructura, que bàsicament consistia en fer una descripció del subjecte, entitat o objecte estudiat i mostrar la seva projecció social o recepció, bàsicament, a Catalunya.

La Societat Filosòfica, com es va autodenominar, va ser una reunió de joves que es va constituir a casa de Josep Oliveró al carrer Monach [carrer d’en Mònec?] 35 de Barcelona el dia 11 de juliol de 1815 i que va ser activa fins l’any 1821. La seva fundació va ser el resultat d’unes converses i canvis d’impressions entre un grup de joves estudiosos, iniciades el 20 de desembre de 1814. Els membres inicials de la Societat Filosòfica de Barcelona eren molt joves alguns eren gairebé adolescents, tenien entre 15 i 20 anys. Entre els promotors i fundadors hi trobem Joaquim Llaró i Vidal (1796-1824), Antoni Monmany i Albornà (1797-1861), Josep Oliveró, Bonaventura Carles Aribau i Farriols (1798-1862), Francesc Puig i Buscall i també Josep Vehil. Havien començat a esbossar els estatuts de la societat el 17 de gener de 1815, estatuts que Monmany va llegir en la sessió inaugural que va presidir com es pot saber gràcies a l’Acta de instalación de la Sociedad Filosófica.