L'educació obrera a Sabadell fins a 1939 estigué inserida en gran part dins la xarxa cultural alternativa existent a la ciutat. Aquesta presa de posició de l'educació dels obrers, resultat de les precàries condicions de la instrucció pública a la ciutat i de la discriminació de les escoles religioses, explica en certa mesura la cultura autodidacta que es conreà a les escoles dissidents (laiques i racionalistes), però, sobretot, en els medis espiritistes, esperantistes, naturistes, teosòfics, protestants i anarquistes. Un autodidactisme aleshores forçós, però vàlid per a la formació d'individus oberts a transformar els fonaments de la l'organització social vigent. En aquest treball es mostra l'evolució d'algunes d'aquestes escoles fins a l'arribada de la Segona República i, principalment, l'esforç cultural i pedagògic que es porta a terme a Sabadell de juliol de 1936 fins a maig de 1937. Tot un continu històric que parteix de la dècada de 1880 i que a la ciutat de Sabadell és la resposta al menyspreu que per l'educació i per la cultura dels treballadors tenien els poders econòmics locals.