El projecte Gasklockan té com a objecte la recuperació d’una fita històrica per a la ciutat de Göteborg, Suècia, com a catalitzador d’un teixit post-industrial amb qualitats de perifèria i node sinèrgic entre els diferents barris. Göteborg és una ciutat on les diferents fites existents en el territori orienten i estableixen relacions, son elements arquitectònics que han donat caràcter i identitat al lloc. El fet de la desaparició d’una de les fites més importants m’ha portat a desenvolupar aquest projecte organitzat en nou punts que van de la gran escala a la petita. Abans de la implantació de la fita, es crea un nou paisatge mitjançant la modificació de la topografia a mode de diàleg amb l'entorn i com a element de protecció en front l'elevat risc d'inundabilitat. Es recupera la relació amb l'aigua com a espai públic, establint una promenade aquàtica que cus el barri amb la ciutat. L'avinguda Marten Krakow es posa en valor com a passeig arbrat, aprofitant el soterrament de l'autopista, millorant les connexions transversals a nivell de barri i amb la ciutat. Es projecten els buits urbans existents com a espais parcs, millorant la qualitat de l'espai públic i sanejant el subsòl. Un cop creat el paisatge es vol recuperar la forma del Gasklockan, però el fet de voler relacionar-se amb el seu entorn, obliga a trencar la planta baixa, projectant un sòcol en forma de vòrtex, que a més permet organitzar l’espai i introduir programes que interactuen amb l’interior i exterior, donant un caràcter diferent a cada accés. El volum del gasòmetre es recupera plantejant una estructura de característiques materials i volumètriques similars a l’original, combinant dos materials, l’acer i la fusta. Proposant una envolvent transparent i lleugerament separada de l'estructura, a més s’aconsegueix la idea de crear un volum de vidre que flota, com si es tractés del vel d’un fantasma. Les lames de vidre recuperaren l’horitzontalitat original. L’edifici s’organitza al voltant de dos nuclis de comunicacions verticals que donen servei a les 16 plantes del nou edifici, on els programes públics i els privats estan intercalats en tota la seva alçada i segueixen una organització en anells. A les plantes públiques trobem des d’un gimnàs a una biblioteca entre d’altres. Per les privades s’ha fet un estudi de la necessitat d’habitatge a la ciutat, arrel del qual han sortit 4 tipologies que generen diversitat alternant-se a les diferents plantes i per reproduir la sensació de rotació o moviment que recorda als rellotges i en relació amb el sobrenom que tenien les antigues torres de gas com a torres de rellotge.