Les ciutats islàmiques creixen de forma orgànica ocupant tot l'espai, sense planificació prèvia, i en les ciutats d'origen anterior l'espai públic també és apropiat. Ocorre tant en l'interior de la ciutat, en la medina, com fora muralles, en ravals que naixen al costat de les portes de la medina. Però hi ha l'excepció de ciutats ordenades, creades amb finalitat militar, per hostatjar una guarnició. En les zones rurals la població, per contra, és dispersa, i en zones exposades a incursions enemigues o es protegeix amb elements fortificats aïllats, les torres de les alqueries, o amb els castells de frontera, estructurats a partir del recinte central, la celòquia, on hi ha i on resideix l'aparell de govern i control, al qual s'adossa un recinte més baix, buit, l'albacar, per a acollir la població dispersa en cas de perill. També es troba en medi rural els ribbats, lloc de recolliment on viuen místics guerrers, i els caravanserralls, lloc d'agrupament de les caravanes per travessar escortats territoris insegurs.

Peer Reviewed