La relació entre higiene, educació i infància pren força amb el model de renovació pedagògica de finals del s. XIX i inicis del XX. La renovació pedagògica es podria anomenar com a renovació a la naturalesa. Tot el fet educatiu s’entén, en aquest moment com un model pedagògic a la natura. Per tant, no es pot entendre l’escola durant aquest període, si no entenem aquesta idea d’aire lliure, de voluntat per sortir dels murs de l’escola, fet que implica una nova manera, higiènica, d’entendre el l’educació i els infants. I cal contextualitzar aquest fet en una voluntat també administrativa i una voluntat social per millorar aquesta situació. L’obra Los pequeñines al sol o senzillament el pressupost fallit de 1908 de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (Arada, 2008; Camps, 1974) són exemples d’aquesta intenció social. En la memòria que formava part del projecte del pressupost de 1908, la voluntat higiènica ja quedava recollida...