Abstract:
|
El projecte de recerca Nanorestart, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa de recerca
i innovació Horizon 2020 (GA n. 646063) té diferents objectius, entre els quals el desenvolupament
de sistemes de neteja per a diversos materials d’obres d’art contemporani que presenten reptes de
resolució complexa. Des de la secció de Conservació-Restauració de la UB participem en el projecte
en el Work Package 2 «New tools for cleaning» —entre altres— per valorar l’eficàcia dels nous materials
desenvolupats en el marc del projecte, principalment els gels i alguns fluids nanoestructurats,
en forma de microemulsions hidròfiles o lipòfiles (Baglioni et al., 2015) per a la neteja de superfícies
d’art contemporani.
La valoració del comportament dels nous materials s’ha fet per comparació amb altres mètodes de
neteja coneguts i utilitzats pels conservadors-restauradors per a la neteja de superfícies pictòriques
contemporànies, i aquells s’han analitzat sempre des del punt de vista del conservador-restaurador.
Les proves s’han fet estudiant el comportament d’un dels estrats que generalment no es consideren
en els estudis dels sistemes de neteja: la capa de preparació, i concretament capes de preparació
formulades amb resines alquídiques. L’elecció de les capes de preparació alquídiques com a cas d’estudi
està relacionada amb les tres obres del fons de la col·lecció de la Facultat de Belles Arts escollides
per a aquest projecte (figura 1).
En les tres obres, com és habitual en l’art modern i contemporani, la capa de preparació queda exposada
i forma part del resultat estètic. Les tres obres presenten brutícia en forma de dipòsits de pols
i ditades per tot el perímetre.
La capa de preparació no té ni la composició ni el comportament d’una capa pictòrica, tant pel que
fa a l’absorció de la brutícia com pel que fa a la resposta als tractaments de neteja, però el fet que
quedi exposada i sigui part del resultat estètic de l’obra suposa un repte afegit a la dificultat de neteja
de la superfície pictòrica. |