Si fem un cop d’ull a la Barcelona d’abans, i intentem imaginar com era, veuríem tres tipus d’habitatge. Els més allunyats de la ciutat, les cases del camp o conegudes com cases de pagès. Les cases de la ciutat, coneguda com casa mercantil, habitatges situats més a prop, d’un cos més petit que l’anterior, on ens mostra la manera de viure i de fer de les famílies menestrals i per últim la casa entre mitgeres. Disposada en una parcel·la estreta en tot el seu cos. Tant la casa artesana i casa entre mitgeres es caracteritzaven per acollir la organització més important d’aquella època, tal com la família. Totes dues disposaven d’estances familiars, de tallers en planta baixa, de un hort i d’altres habitacions destinades a ser ocupades per els aprenents del mestre mentre durava la seva formació. Les dues disposaven d’unes característiques iguals pel que fa a la seva funció, destinada albergar la família i el negoci. Ara bé, la casa de cos, era més petita que l’anterior. La seva construcció anirà creixent a mesura que anirien passant els anys, una solució senzilla i que satisfeia les necessitats del moment.