Els materials orgànics moleculars cada vegada tenen més aplicacions en la fabricació de dispositius electrònics per les seves propietats òptiques i de conducció. Quan els elements moleculars són radicals, cal tenir en compte alhora la càrrega i l'espín de l'electró desaparellat. La racionalització de l'estructura i de les propietats d'aquests materials multifuncionals reque- reix una descripció acurada de la seva estructura electrònica. En aquest treball s'analitza l'aplicabilitat dels models actuals en la modelització de la conducció elèctrica d'aquests materials, emprant tota una família de compostos derivats del bisditiazolil com a sistemes model.