El procés històric de transformació de Manresa, on la cohabitació entre la ciutat i el territori és molt minsa, ens dóna l’oportunitat de replantejar aquest model aïllat de ciutat. En aquest context, la Sèquia de Manresa és una infraestructura que actua com a element estructurador del Pla de Bages, unint el teixit territorial i formant un paisatge que és alhora representatiu. Es planteja la seva recuperació des del valor històric, ecològic, identitari i social, com a mitja per passar d'una ciutat aïllada a una ciutat integrada al territori.