La present tesina està centrada en l’estudi del trencament del dic de contenció de la bassa de reg anomenada “el Pantà Gran”, situada al terme municipal d’Alcarràs (Segrià), que va patir un episodi de trencament a causa de l’erosió interna regressiva (anomenada tubificació) en el contacte entre el terraplè de tancament i el terreny natural, produint-se el buidat accidental i relativament sobtat de la bassa. L’avinguda generada per aquest trencament va produir diverses afeccions aigua avall, entre les quals destaquen diverses vies de comunicació, enormes extensions de camps de conreu i algunes edificacions de diversos usos. A priori de l’anàlisi hidràulica del trencament del terraplè, que conforma l’aspecte central d’interès del present treball, es fa un repàs a l’estat actual sobre el coneixement dels diferents mecanismes de trencament de basses i terraplens de materials solts, amb l’objectiu de poder contextualitzar el fenomen concret ocorregut a la bassa de “el Pantà Gran” a l’abril del 2012. El cos central de la tesina consisteix en corroborar i contrastar els supòsits teòrics (hipòtesis i metodologies de càlcul) que s’empren en els estudis hidràulics convencionals de trencament de grans basses amb un cas real de trencament recent del qual es disposen de dades suficients (informació fotogràfica i descriptiva) per al seu contrast. Per aconseguir-ho, es modelitzen i reprodueixen hidràulicament dos escenaris de trencament, el primer dels quals consisteix en un escenari hipotètic contemplat a la “Guía Técnica de Clasificación de presas en función del riesgo potencial” i un segon corresponent al fenomen realment esdevingut el dia 20 d’abril del 2012. Queda demostrada, a través d’aquest cas concret d’estudi, la diferència d’escala existent, tant pel que fa a la magnitud (calat, velocitat i zones inundables), com en termes temporals d’arribada de l’ona de trencament, entre els dos escenaris de trencament estudiats.