En aquest Treball de Final de Màster es fa referència a una iniciativa que pretén apropar les famílies a l’institut dels seus fills. Nombrosos estudis destaquen la importància que tenen les activitats destinades a millorar la relació entre la família i l’ institut. Aquesta relació enforteix els vincles de l’estudiant amb el seu compromís acadèmic i el seu benestar subjectiu. En aquest es centra en els estudiants que cursen estudis de l’Ensenyament Secundari Obligatori, l’ESO. La percepció de pertànyer al col•lectiu institut, des del nucli familiar, dóna a l’adolescent un punt d’ancoratge emocional, una estabilitat personal, una millora de l’autoestima, imprescindibles per superar amb èxit la fase d’escolarització obligatòria i post obligatòria. Aquest ancoratge, dificulta i posa traves a l’absentisme, a l’abandonament progressiu dels estudis, a la relaxació de la cultura de l’esforç i permet que la seva estada a l’institut proporcioni una sensació de benestar subjectiu. Tot això ha de revertir en benefici de l’estudiant i de la seva família. Per això cal ser imaginatius i treballar en aquest vector de la comunicació institut-família. Així doncs, no s’aborden tècniques docents o experiències directament acadèmiques, sinó més aviat vinculades amb l’àrea de la planificació, i més concretament, en la planificació, execució i valoració d’una experiència, l’objecte de la qual ha estat avaluar la capacitat d’un instrument per afavorir aquest contacte entre institut i famílies. També l’avaluació de la mateixa i de la proposta de millores. L’experiència realitzada i avaluada en aquest projecte és un curs d’alfabetització digital pels familiars dels alumnes d’un institut.