Els tractaments de manteniment amb metadona (TMM) són un autèntic tractament psicofarmacològic de la dependència d'heroïna i, a la vegada, un element indispensable de les polítiques i les intervencions de reducció de danys. L'efectivitat dels TMM ha estat avaluada, gairebé de manera exclusiva, mitjançant la utilització d'indicadors anomenats durs. Intentant anar més enllà d'aquest enfocament tradicional, hem portat a terme, durant els darrers 10 anys, diversos estudis emprírics i assaigs teòrics que s'emmarquen dins d'un objectiu global de generar coneixement al voltant de -i amb- la perspectiva de la persona en TMM. En aquest article, resumim de manera selectiva les troballes més rellevants d'aquesta línia de recerca per discutir després algunes de les seves principals implicacions. Finalment, abordem alguns dels reptes -i suggerim alguns dels canvis necessaris- per a una avaluació dels TMM realment centrada en el pacient.