Dins del moviment simbolista a Catalunya, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Santiago Rusiñol i altres modernistes van seguir l'ideal de l'època de la Gesamtkunst (obra d'art total). Tots aquests creadors van transitar per la plàstica, la poesia i les arts escèniques, les quals no es poden entendre sense la música. Amb el projecte del Teatre líric català d'Enric Morera, que va comptar amb altres compositors, com Enric Granados i Jaume Pahissa, o l'experiència del Teatre Íntim de Gual, pretenien construir un veritable espectacle popular modern. Entre 1910 i 1914, l'anomenat Teatre de Natura és la simbiosi que ha de tenir lloc entre l'intèrpret i l'espectador. En aquest article partim del que s'ha dit fins ara sobre el tema i, oferint nous continguts, plantegem alguns elements d'anàlisi a partir de les obres Canigó de Jacint Verdaguer, Flors de Cingle d'Ignasi Iglésias i Rondalla bosquetana. La viola d'or d'Apel·les Mestres.