This article aims to reconstruct the history of civil society in Quebec (Canada) to relate it with nationalism, the rise of the welfare state, trade unions, Catholic Church and civil society, the dynamic forces of society. Through in-depth interviews with key leaders, exploration of institutional archives and specific literature, we work with a particular case that, when compared to Catalonia, will allow us to evaluate the importance of civil society within nationalism. This actor is not usually considered as the central subject of researches and rarely token into account, unlike political parties, their leaders or intellectuals. Currently, in a context of crisis of the state and political parties, it has begun to be considered that civil society can be a key factor for its ability to produce alliances between sectors, build hegemony and dialogue directly with the population. The study is divided into four parts: 1) the development of the theoretical framework along with the construction of the object of study and the hypotheses; 2) an analysis about the importance of the involvement of civil society in the construction of the nationalist movement in Quebec; 3) a comparison with the Catalan case; and, 4) finally some conclusions

Este artículo se propone reconstruir la historia de la sociedad civil en Quebec (Canadá) para ponerla en relación con el nacionalismo, el ascenso del estado de bienestar, los sindicatos y la iglesia católica, las fuerzas vivas de la sociedad. A través de entrevistas en profundidad con sus principales líderes, de documentación institucional y de bibliografía específica reconstruimos un caso particular que nos permitirá, al compararlo con Cataluña, valorar la importancia que tiene la sociedad civil dentro del nacionalismo. En general este actor no suele ser tenido en cuenta ni puesto en el centro del debate, a diferencia por ejemplo de los partidos políticos, de sus líderes o de los intelectuales. Actualmente, en un contexto de crisis del estado y de los partidos, hemos comenzado a considerar que la sociedad civil puede ser un factor determinante por su capacidad de generar alianzas entre sectores, de construir hegemonías y de dialogar de forma directa con la población. La propuesta se dividen cuatro apartados: 1) el desarrollo del marco teórico y la construcción analítica del objeto de estudio y las hipótesis; 2) un análisis sobre la importancia de la sociedad civil en Quebec en la construcción del movimiento nacionalista; 3) una comparación con el caso de Cataluña; y 4) unas conclusiones

Aquest article es proposa reconstruir la història de la societat civil al Quebec (Canadà) per posar-la en relació amb el nacionalisme, l'ascens de l'estat de benestar, els sindicats, l'església i la societat civil, les forces vives de la societat. A través d'entrevistes en profunditat amb els seus principals líders, de documentació institucional i de bibliografia específica reconstruïm un cas particular que ens permetrà, en comparar-lo amb Catalunya, valorar la importància que té la societat civil dins del nacionalisme. En general aquest actor no sol ser tingut en compte ni posat en el centre del debat, a diferència per exemple dels partits polítics, dels seus líders o dels intel·lectuals. Actualment, en un context de crisi de l'estat i dels partits politics, hem començat a considerar que la societat civil pot ser un factor determinant per la seva capacitat de generar aliances entre sectors, de construir hegemonies i de dialogar de forma directa amb la població. La proposta es divideix en quatre apartats: 1) el desenvolupament del marc teòric i la construcció analítica de l’objecte d’estudi i les hipòtesis; 2) una anàlisi sobre la importància que va tenir la societat civil al Quebec en la construcció del moviment nacionalista; 3) una comparació amb el cas Català; i 4) unes conclusions