El que estem vivint en relació amb el desenvolupament actual dels castells és insòlit. La seva accelerada nacionalització i expansió per tot el territori català sembla que s'hagi produït per generació espontània o per algun miracle encara desconegut. Però com a antropòlegs no ens podem quedar amb aquesta sorpresa, la que té empresonats a la majoria dels observadors externs i meravellats els protagonistes del mateix món. El model actual de recanvi accelerat de castellers ha generat que aquells que viuen aquest món creguin que 'sempre ha sigut així', mentre els altres es deixen copsar per la passió i el compromís d'aquells que es juguen la vida fent-los. Però aquestes limitacions són producte d'un camp de coneixement nou que pressiona per trobar el seu lloc, les seves propostes centrals i les institucions que el reprodueixen