dc.contributor |
Universitat de Barcelona |
dc.contributor.author |
Vilanou, Conrad |
dc.date |
2018-04-18T08:10:30Z |
dc.date |
2018-04-18T08:10:30Z |
dc.date |
2018-03-13 |
dc.date |
2018-04-18T08:10:31Z |
dc.identifier.citation |
0214-7351 |
dc.identifier.citation |
679811 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2445/121669 |
dc.format |
12 p. |
dc.format |
application/pdf |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
ICE Universitat de Barcelona |
dc.relation |
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/331995/422766 |
dc.relation |
Temps d'Educació, 2018, num. 53, p. 287-298 |
dc.rights |
cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2018 |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es |
dc.subject |
Educació laica |
dc.subject |
Secular education |
dc.subject |
Milani, Lorenzo |
dc.title |
Memòria de Lorenzo Milani (1923-1967): pedagogia popular i pastoral radical |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/article |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
dc.description.abstract |
No és la primera vegada que ens ocupem des d'aquestes pàgines del pensament de Lorenzo Milani (1923-1967), del qual s'escau enguany el cinquantenari del seu traspàs després d'una llarga malaltia produïda per una leucèmia. De fet, Milani -que pertanyia a una família d'ascendència jueva assimilada de la burgesia florentina- va portar a terme, després de convertir-se el 1943 i ordenar-se capellà el juliol de 1947, una de les experiències pedagògiques més singulars del segle passat que s'ha posat en relació amb l'escola pia de Sant Josep de Calassanç i amb la pedagogia critico-emancipadora de Paulo Freire. Ens referim a l'escola popular, una pedagogia laica i aconfessional per infants i adolescents basada en els valors del personalisme, una experiència que va endegar a San Donato a Calenzano entre 1947 i 1954 on feia de vicari de Don Pugi, i que va continuar a Sant'Andrea a Barbiana com a priore, dues parròquies de la diòcesi de Florència. Després d'uns anys a Calenzano, va ser desterrat -exiliat segons el llibre que ens ocupa- a Barbiana per disposició de la cúria florentina i a on va obrir -enmig de la muntanya, un llogaret mal comunicat i sense cap nucli urbà important, amb cases disseminades distants una de l'altra- una escola que funcionava tots els dies de l'any, una escola contínua, que romania sempre oberta, des de primera hora fins les onze de la nit. |