Tot i que la Faula de Diana de Francesc Alegre desenvolupa una trama com a mínim tan elaborada i rica de materials de tradicions diferents com la del Somni del mateix autor, no ha gaudit d'un reconeixement crític similar, potser perquè fins fa pocs anys se'n desconeixia l'autoria. Aquest article se centra en l'estudi de la utilització de la visió onírica a l'obra com a recurs literari amb unes implicacions formals, lligades a la construcció del marc narratiu, però alhora determinants per a la interpretació del conjunt de la faula i de la intenció de l'autor.