Phytoparasitic nematodes of genus Meloidogyne spp. are the cause of a very important loss in horticultural production. The natural presence in soil of endophyte fungus with capacity to induce a response in the plant towards the pathogen is a not yet well studied subject. In the current dissertation, the endophytic capacity of 6 isolated forms of Pochonia chlamydosporia (S1_C1, S2_C2, S2_C5, S2_H8, S1_H7 i S1_H6) were been evaluated within 3 cultures liable to the nematode susceptible (tomatoe cv Durinta, cucumber cv Dasher II and melon cv Paloma). The endophytic capacity value of the isolated forms was of between 5 and 88% without regarding any difference between the cultivars and the isolated one or between the isolated ones towards the cultivar. At the same time, the capacity of the isolated forms of parasitism of eggs and juveniles of Meloidogyne spp. was evaluated. The different isolated forms parasitized between 23 and 89% of the eggs besides the values of parasitism of the juveniles which were lower and do no differ between the isolated forms. At the same time, "Split root" system was used in order to evaluate the systemic response inductions of 3 isolated forms of P. chlamydosporia (S1_C1, S2_C2 i S2_C5) and 2 isolated ones of Trichoderma spp. (T22 i T34) for Meloidogyne spp. The induced response was evaluated in 2 cultivars (tomatoe cv Durinta and cucumber cv Dasher II). In order to evaluate a feasible response, it was analysed the radicular weight, dry aerial weight and the foliar area. It was also analyzed the infection caused by Meloidogyne spp., evaluating the amount of egg masses and the amount of eggs for plant that were used to obtain the value of the resistence index. The result of the foliar and radicular growth were not sustainable different. Whereas, it was observed significant values in the number of eggs and the masses of egg for each plant. The values increase regarding the control in the cucumber case and decreasing in the tomatoe, obtaining a residence index of 3 and 0,5 in cucumber and tomatoe, respectively.

Els nematodes fitoparàsits del gènere Meloidogyne spp. són causants de pèrdues de producció molt importants en horticultura. La presència de fongs endòfits de manera natural en el sòl amb la capacitat d'induir una resposta a la planta envers el patogen és un punt poc estudiat. En el present projecte final de grau es van avaluar la capacitat endofítica de 6 aïllats de Pochonia chlamydosporia (S1_C1, S2_C2, S2_C5, S2_H8, S1_H7 i S1_H6) en 3 cultius susceptibles al nematode (tomàquet cv Durinta, cogombre cv Dasher II i meló cv Paloma). La capacitat endofítica dels aïllats va ser d' entre el 5 i 88%, sense observar diferències entre els cultivars per a cada aïllat, o entre els diferents aïllats respecte el cultivar. Alhora, es va avaluar la capacitat dels aïllats de parasitar ous i juvenils de Meloidogyne spp. Els diferents aïllats parasitaven entre 23 i el 89% dels ous però la capacitat dels fongs de parasitar juvenils va ser molt baixa o nul·la. Paral·lelament, es va treballar amb el sistema "Split root" per tal d'avaluar les induccions de resposta sistèmica de 3 aïllats de P. chlamydosporia (S1_C1, S2_C2 i S2_C5) i 2 aïllats de Trichoderma spp. (T22 i T34). sobre Meloidogyne spp. La resposta induïda es va avaluar en tomàquet cv Durinta i cogombre cv Dasher II. Es va avaluar l'efecte sobre el desenvolupament de la planta a través del pes fresc radicular, pes sec aeri i superfície foliar. Així com l'efecte sobre la capacitat infectiva i reproductora del nematode a través del número de masses d'ous i del número d'ous per planta, respectivament. Es va calculat l'índex de resistència. El aïllats no van afectar el desenvolupament de la planta, però sí la capacitat infectiva i reproductora del nematode, afavorint la infecció i reproducció en cogombre, i disminuint-la en tomàquet. Aquests resultats mostren la diferent interacció que estableixen els endòfits amb la planta, el que pot condicionar el desenvolupament del nematode.

Los nematodos fitoparásitos del género Meloidogyne spp. son causantes de pérdidas de producción muy importantes en horticultura. La presencia de hongos endófitos de manera natural en el suelo con la capacidad de inducir una respuesta a la planta frente a los patógenos es un tema poco estudiado. En el presente proyecto final de grado se avaluó la capacidad endofítica de 6 aislados de Pochonia chlamydosporia (S1_C1, S2_C2, S2_C5, S2_H8, S1_H7 i S1_H6) en 3 cultivos susceptibles a los nematodos (tomate cv Durinta, pepino cv Dasher II y melón cv Paloma). La capacidad endofítica de los aislados fue entre 5 i 88%, sin observar diferencias entre los cultivares y el aislado o entre los distintos aislados frente a los cultivares. También se avaluó la capacidad parasítica de los aislados de huevos y juveniles de Meloidogyne spp. Los distintos aislados parasitaban entre el 23 i el 89% de los huevos pero los valores de parasitismo de los juveniles fueron muy bajos, y no se observar diferencia entre los aislados. Simultáneamente se trabajó con el sistema "Split root" para poder avaluar la inducción de respuestas sistémicas de los 3 aislados de P. chlamydosporia (S1_C1, S2_C2 i S2_C5) y 2 aislados de Trichoderma spp. (T22 i T34) sobre Meloidogyne spp. La respuesta inducida se avaluó en 2 cultivares (tomate cv Durinta y pepino cv Dasher II). Para avaluar la posible respuesta se analizó el peso radicular, el peso aéreo y la superficie foliar. También se avaluó la infección producida por Meloidogyne spp., valorando el número de masas de huevos i el número de huevos por planta que se utilizó para obtener el valor de índice de resistencia. Los resultados sobre el crecimiento foliar y radicular no fueron significativamente diferentes. Si que se observaron valores significativos en el número de huevos y el número de masas de huevos por planta, incrementando respecto el control en el caso del pepino y disminuyendo en el tomate, obteniendo índices de resistencia de 3 a 0.5 en pepino y tomate respectivamente.