In this paper we examine whether access to markets had a significant influence on migration choices of Spanish internal migrants in the inter-war years. We perform a structural contrast of a New Economic Geography model that focus on the forward linkage that links workers location choice with the geography of industrial production, one of the centripetal forces that drive agglomeration in the NEG models. The results highlight the presence of this forward linkage in the Spanish economy of the inter-war period. That is, we prove the existence of a direct relation between workers¿ localization decisions and the market potential of the host regions. In addition, the direct estimation of the values associated with key parameters in the NEG model allows us to simulate the migratory flows derived from different scenarios of the relative size of regions and the distances between them. We show that in Spain the power of attraction of the agglomerations grew as they increased in size, but the high elasticity estimated for the migration costs reduced the intensity of the migratory flows. This could help to explain the apparently low intensity of internal migrations in Spain until its upsurge during the 1920s. This also explains the geography of migrations in Spain during this period, which hardly affected the regions furthest from the large industrial agglomerations (i.e., regions such as Andalusia, Estremadura and Castile-La Mancha) but had an intense effect on the provinces nearest to the principal centres of industrial development.

En aquest treball examinem si l'accés als mercats tingué una influència significativa en les eleccions migratòries dels emigrants interns espanyols en el període d'entreguerres. Realitzem un contrast estructural d'un model de la Nova Geografia Econòmica que es centra en el enllaç cap endavant que lliga les decisions migratòries dels treballadors amb la geografia de la producció industrial, una de les forces centrípetes que porten a l'aglomeració en els models NGE. Els nostres resultats destaquen la presència d'aquest enllaç en l'economia espanyola d'entreguerres. A més, l'estimació directa dels valors associats amb paràmetres clau en el model de NGE ens permet simular els fluxos migratoris que es deriven de diferents escenaris de dimensió relativa de les regions i de distàncies entre elles. Mostrem que el poder d'atracció de les aglomeracions augmentava amb la seva dimensió, però l'elevada elasticitat dels costos de migració reduïa la intensitat dels fluxos. Això ens ajudaria a explicar la baixa intensitat de les migracions internes a Espanya fins al salt que es dóna en la dècada dels 20. També explicaria la geografia de les migracions durant el període: les regions més allunyades de les grans aglomeracions industrials com ara Andalusia, Extremadura i Castella-La Manxa es veieren molt poc afectades però en canvi l'emigració fou intensa en aquelles regions més properes als principals centres de desenvolupament industrial