dc.contributor |
Universitat de Barcelona |
dc.contributor.author |
Mallol i Esquefa, Miquel |
dc.date |
2017-10-06T14:42:49Z |
dc.date |
2017-10-06T14:42:49Z |
dc.date |
2017-10-03 |
dc.date |
2017-10-06T14:42:50Z |
dc.identifier.citation |
2014-8992 |
dc.identifier.citation |
673622 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2445/116285 |
dc.format |
18 p. |
dc.format |
application/pdf |
dc.language.iso |
spa |
dc.publisher |
Hipatia Press |
dc.relation |
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.17583/brac.2017.2346 |
dc.relation |
BRAC-Barcelona, Research, Art, Creation, 2017, vol. 5, num. 3, p. 254-271 |
dc.relation |
https://doi.org/10.17583/brac.2017.2346 |
dc.rights |
cc-by (c) Mallol i Esquefa, Miquel, 2017 |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es |
dc.subject |
Disseny |
dc.subject |
Metodologia de les ciències socials |
dc.subject |
Feminisme i art |
dc.subject |
Design |
dc.subject |
Methodology of social sciences |
dc.subject |
Feminism and art |
dc.title |
Critical Design Methodology and Identitary 'Empowerment'. Learning from a Feminist Perspective. |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/article |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
dc.description.abstract |
El rigor en la investigación del diseño y en su propia actividad proyectiva no conduce necesariamente al requisito de obtener un empoderamiento para las teorías del diseño. Además, las vacilaciones, los debates indefinidos, la inconsistencia de las reflexiones en las propuestas de proyectos, la otra no sólo definida, tienen su dignidad intelectual y cultural; tal vez representen mejor lo que llamamos 'diseño' como también lo que llamamos 'investigación de diseño'. El presente artículo expone, sólo como escenario básico, parte de una investigación sobre la teoría del diseño, especialmente referida a la participación privada de dos mujeres de la historia del diseño clásico: Friedl Dicker-Brandeis y Marianne Liebe Brandt. Su propósito es establecer este escenario básico en el cual, en textos posteriores, reconstruir el aprendizaje que el diseño puede obtener de la filosofía feminista. El rigor en la investigació del disseny i en la seva pròpia activitat projectiva no condueix necessàriament al requisit d'obtenir un empoderament per a les teories del disseny. A més, les vacil·lacions, els debats indefinits, la inconsistència de les reflexions en les propostes de projectes, l'altra no només definida, tenen la seva dignitat intel·lectual i cultural; potser representin millor el que anomenem 'disseny' com també el que anomenem 'investigació de disseny'. El present article exposa, només com a escenari bàsic, part d'una investigació sobre la teoria del disseny, especialment referida a la participació privada de dues dones de la història del disseny clàssic: Friedl Dicker-Brandeis i Marianne Liebe Brandt. El seu propòsit és establir aquest escenari bàsic en el qual, en textos posteriors, reconstruir l'aprenentatge que el disseny pot obtenir de la filosofia feminista. |