En aquest article revisem breument una qüestió central de la lingüística teòrica actual: ¿fins a quin punt els mecanismes subjacents al coneixement lingüístic són independents dels mecanismes involucrats en el processament del llenguatge? Per articular una resposta mínimament fonamentada i detallada d'aquesta qüestió, il·lustrem alguns fenòmens referents a la minimització de la complexitat gramatical i d'altres referents a la minimització de la complexitat de processament. Finalment, presentem una sèrie d'arguments segons els quals no podem reduir les restriccions de complexitat gramatical a restriccions de complexitat de processament, ni viceversa, tot i que deixarem com una pregunta oberta si una teoria unificadora és possible.