El 70% de la superfície de la Terra és coberta d’aigua. El Planeta Blau conté aproximadament 1385 milions de km3 d’aigua, dels quals el 97,5% és salada. Del total d’aigua dolça el 68,9% es troba emmagatzemada en els casquets polars i a les glaceres en forma de gel, un 29,8% és subterrània, un 1% forma el vapor d’aigua de l’atmosfera i el 0,3% restant és superficial, la més accessible per al consum. La falta de disponibilitat sumat a la desigualtat en la distribució fan que sigui necessària una gestió adequada de l’aigua com a recurs. És per aquest motiu que resulta essencial un control en el seu aprofitament i un tractament posterior al seu ús, que redueixi al màxim la contaminació causada pel seu abocament al medi receptor. Aquesta contaminació pot ser de diferent naturalesa en funció de la procedència del abocament. Les aigües residuals domèstiques acostumen a presentar un alt contingut en sòlids en suspensió, matèria orgànica, nitrogen amoniacal, fosfats i tensoactius iònics degut a l’ús de detergents. Les aigües d’origen agropecuari contenen matèria orgànica, sòlids de dimensions més grans, fosfats, nitrogen amoniacal, pesticides i altres substàncies químiques. Les aigües residuals industrials presenten característiques molt diverses, variant el cabal i la composició en funció del tipus d’indústries que les genera, motiu pel qual en la majoria d’ocasions el tractament no pot realitzar-se mitjançant tecnologies convencionals.El sanejament de les aigües és un procés clau per garantir la qualitat de l'aigua i, per tant, la salut i la preservació del medi. D'aquí la importància de retornar al medi (als rius i al mar) l'aigua que hem utilitzat en condicions òptimes.