L’estudi de l’acció del vent sobre edificis complexes (estadis, torres de gran altura...) requereix sovint una precisió superior a l'obtinguda mitjançant l’aplicació directa de les normatives (Eurocodi 1-4) i avui dia s’està generalitzant l’ús d’assajos en un túnel de vent sobre una maqueta de l’edifici. Aquests assajos, però, donen “masses” resultats en el sentit que els enginyers encarregats de fer la verificació de la estructura disposen d’un temps limitat i només solen explotar una part molt reduïda de tota la informació disponible per mitjà de simplificacions. Aquesta tesina vol proposar un mètode per a treure el màxim profit a totes les dades de l’assaig en túnel de vent amb l’objectiu de crear un sistema de càrregues a aplicar al model d’elements finits de la estructura que sigui el més pròxim al que realment actuarà sobre la estructura (separació de les càrregues de pressió del vent de les càrregues dinàmiques). De la mateixa manera, s’implementarà el mètode a SCILAB (MATLAB) amb l’objectiu d’automatitzar-lo el màxim possible i es verificarà amb la seva aplicació a l’estudi de l'efecte del vent a la Tour Majunga a la Défense (Paris).