dc.description.abstract
La problemàtica jurídica-social que ha sorgit aquests darrers anys amb les permutes financeres i les participacions preferents ha fet plantejar si s'ha produït un error en el consentiment contractual amb aquest tipus de productes financers. A partir del contingut del Codi Civil espanyol i la doctrina, s'han analitzat els elements essencials del contracte, així com, la legislació aplicable als instruments financers. Amb l’ ajuda de la jurisprudència s'ha pogut comprovar que en la majoria de casos portats als tribunals en relació a aquests contractes, en els quals, es demana l'anul·labilitat contractual, el fonament principal es basa en la vulneració de les entitats de crèdit dels seus deures legals .
En el present treball queda palesa la importància d'enllaçar l'element contractual del consentiment amb l'obligació que tenen les entitats de crèdit d'informar els seus clients. Així, la incorrecta formació sobre la realitat contractual que els clients
manifesten amb el consentiment, passa sense cap dubte per la necessitat d'obtenir tota la informació rellevant del contracte. L’obligació d’informació està estretament lligada al deure de classificar als clients, totes dues són un compromís legal que
tenen les entitats en la seva funció de lleialtat empresària. Les entitats financeres deuen per tant classificar els seus clients i proporcionals la informació, amb més rigor si cap , en el cas de clients minoristes.
Per tot això, veiem que en aquells casos de clients minoristes en els quals no s'ha pogut demostrar per part de les entitats de crèdit que es va proporcionar tota la informació necessària, s'ha produït un error en el consentiment. Els clients no
coneixien l’autèntic abast de la vinculació ni els costos als quals s'havia obligat , no hi ha dubte que en molts dels casos d'haver conegut la realitat, no haguessin contractat.
cat
