Centres de Recerca de Catalunya (CERCA)
L'ICAC és un centre de recerca públic en Arqueologia Clàssica creat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació del Consell Interuniversitari de Catalunya. Té com a finalitat la recerca, la formació avançada i la difusió de la civilització i cultura clàssiques. L'Institut desenvolupa la seva tasca a partir de la col·laboració i les sinergies amb les universitats i institucions de recerca de Catalunya que treballen en el mateix camp, amb l'objectiu d'esdevenir un referent científic internacional en aquest àmbit. Com a centre de recerca ha establert línies i programes d'investigació a desenvolupar i es dotarà de personal investigador.El seu àmbit de coneixement és l'Arqueologia Clàssica en un sentit ampli, tant des d'una perspectiva geogràfica (l'arc mediterrani i l'entorn on es van desenvolupar les cultures clàssiques) com cronològica (comprenent les civilitzacions grega i romana, i els altres pobles relacionats directament amb aquestes).
Si sou autor/a d’algun document elaborat en l’àmbit de l'Institut Català d’Arqueologia Clàssica i voleu publicar-lo a RECERCAT, contacteu amb recercat@icac.cat
Ciència oberta [26]
Continguts institucionals [30]
GIAP. Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge [317]
Igualtat [10]
Patrimoni en 3D [7]
Catálogo del material cerámico procedente de los estratos 7002, 7003 y 7004 localizados en la tercera campaña de excavaciones del yacimiento de València la Vella (2018) procedente de un contexto de vertedero datado entre ...
La casa de Ariadna o dei Capitelli Colorati es una de las más grandes de Pompeya con 1700 m² de superficie. Está situada en la Regio VII, insula 4. Esta insula es irregular y poco tiene que ver con las ortogonales insulae ...
Este artículo se centra en la problemática del sellado de los dolia, en concreto, sobre aquellos recipientes con dos sellos. Además de hipotetizar el motivo de dicho sellado, se describen los fragmentos de dolia con dos ...
La caracterització de la seu episcopal visigoda de Tarragona és una de les línies de recerca més complexes actualment. Això es deu al fet que la superposició arquitectònica de la catedral medieval sobre ...
The presence of insect remains preserved in soils has the potential to serve as a complementary proxy to charcoal, facilitating the reconstruction of Holocene forest trajectories at high spatial resolution. Six pits were ...
El artículo recoge la intervención leída el 28 de octubre de 2015, en la sesión de homenaje al Prof. José d’Encarnação. El tema central giró en torno a los textos epigráficos que hacen llegar su voz a través de los siglos ...
Quel est l’apport des sources écrites (littéraires, juridiques, épigraphiques) à la connaissance du suburbium des villes de l’Occident romain, le cas hors norme de Rome et de sa périphérie n’étant pas envisagé ici ? Ces ...
Les particulars característiques de la topografia i del paleopaisatge emporità, juntament amb l’extraordinària continuïtat cronològica de l’ocupació d’Empúries, amb una multiplicitat d’establiments que coexistiren o se ...
Un dels objectius principals del projecte de recerca francocatalà que es porta a terme des de l’any 1997 a Ullastret és l’estudi del paisatge periurbà vinculat a l’hàbitat aglomerat i fortificat. Les campanyes de prospecció ...
En ce qui concerne l’urbanisation du monde barbare au cours de l’âge du Fer, deux modèles concurrents coexistent désormais. À celui – issu de la géographie fonctionnaliste – qui voit l’urbain émerger comme solution rationnelle ...
El coneixement del territori fora dels límits estrictes del nucli urbà de la colònia de Rhode encara està poc desenvolupat. El primer establiment, que s’ubica sobre el turó de Santa Maria –absorbit per la fortificació ...
L’espace périurbain des villes grecques se développe pour l’essentiel à l’extérieur des murailles (espace suburbain), mais, si l’on s’intéresse plutôt aux aspects fonctionnels, il comprend aussi quelquefois un espace ...
La construction d’un rempart constitue pour les villes romaines du début de l’Empire la marque d’un privilège incontestable et concerne donc, en Gaule, surtout les colonies de citoyens romains. Ces remparts ont été le plus ...
A l’àrea periurbana de l’oppidum de Burriac hi ha la concentració més gran i diversa de jaciments de tota la Laietània ibèrica: assentaments dispersos, camps de sitges, llocs de guaita i de control del territori, necròpolis ...
A lo largo de un proceso de más de seis siglos la relación entre las áreas, los espacios de la naturaleza y los lugares se han articulado de formas muy diferentes en el mundo de los iberos. En este trabajo se contextualizan ...
El desarrollo de los planes urbanísticos en los municipios de la costa alicantina a lo largo de la última década ha tenido como única consecuencia positiva la excavación preventiva de grandes áreas en el entorno de algunos ...
L’objectiu d’aquest treball és donar a conèixer i presentar les evidències en relació amb l’existència d’un espai periurbà vinculat a la ciutat ilergeta del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) durant el període ibèric ple ...
A partir de los años 90 del siglo xx, la investigación del paisaje en la Edad del Hierro se ha centrado cada vez más en la identificación del hábitat rural. Las prospecciones sistemáticas en algunos territorios y las ...
El estudio del entorno directo de Basti permite considerar nuevas opciones en la interpretación del papel que jugaron las necrópolis en un primer momento, como hitos de delimitación simbólica de un espacio; pero, al ampliarse ...
