L’evolució a les darreres dècades de la història general cap a continguts d’història cultural no ha deixat indiferent la història de la ciència. Per això, conscients que temàtiques que relacionaven literatura, cinema i ciència impregnaven la seva història, varem creure que podria ser interessant analitzar com la nova història de la cultura afectava els temes d’estudi de la història de la ciència i com havia contribuït a modificar el seu objecte d’estudi. Peter Burke ja detectava un cert gir en la història de la ciència cap a la història de les pràctiques, dels instruments i dels experiments. D’aquí la pregunta que ens proposem respondre en aquest treball: Ha influït la Nova Historia Cultural en la Historia de la Ciència que es fa a Catalunya? El present treball és un estudi de cas limitat a un territori concret, Catalunya, a una institució representativa, la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) i a un període temporal, els darrers vint anys. El treball ha estat dividit en tres apartat, el tercer dels quals conté les parts més rellevants de l’anàlisi. Comencem per endinsar-nos en l’evolució de la història de la ciència al llarg dels anys. Posteriorment, després de precisar què s’entén per la nova història cultural, analitzem la seva presència en la història de la ciència en general. En el tercer apartat mostrem, primer, la influència de la nova història cultural a la SCHCT en el moment actual. A continuació contrastem els resultats obtinguts amb les opinions d’alguns historiadors de la ciència que han estat enquestats i finalment, amb l’anàlisi les activitats de la SCHCT, tractem de determinar el moment en què s’introdueixen i arrelen els temes concrets de la nova historia cultural en la història de la ciència catalana.

Peer Reviewed