Una de les línies evolutives que els operadors dels aeroports han seguit des de sempre ha estat enfocada a la millora del nivell de servei ofert a l’usuari. El control de seguretat, com a element integrat en l’aeroport, també ha de renovar-se per tal d’adaptar-se als canvis legislatius i a la demanda creixent per continuar oferint una qualitat de servei mínima als passatgers. Englobada en aquesta qualitat es troba la capacitat del control en si mateix, és a dir, el nombre de passatgers per unitat de temps que poden ser tractats. El control de seguretat és el tràmit obligatori que uneix la zona de circulació aèria amb la zona de lliure accés de l’aeroport i està format per filtres independents entre sí situats en paral·lel. Cada filtre consta d’un escàner de Raig X, un arc metàl·lic i dues cintes corredores d’entrada i sortida dels Raig X respectivament. El primer és l’encarregat d’analitzar les pertinències personals dels passatgers, maletes, motxilles, etc. Mentre que per l’arc hi han de passar els passatgers per detectar si porten algun objecte metàl·lic amagat. Les dues cintes serveixen per preparar i recollir les pertinences personals abans i després d’haver passat pels Raig X. Amb la finalitat d’augmentar la capacitat del sistema, es poden realitzar principalment dos tipus d’actuacions: reduir el temps total de servei de cada passatger o incrementar el nombre de filtres del control. La primera es pot dur a terme amb aportacions basades en la tecnologia o amb una millora dels processos de funcionament establerts, mentre que la segona opció comporta una ampliació de l’espai utilitzat en la direcció perpendicular al flux de passatgers. Això implica una sèrie de despeses que ho poden arribar a fer inviable. Degut a la configuració actual dels filtres i a les característiques particulars de cada element, aquest control és el que origina el “coll d’ampolla” o punt crític tan pels usuaris del transport aeri, com per l’operador de l’aeroport que és qui realitza el control. Per aquest motiu és necessari estudiar la capacitat individual de cada element del filtre, les variables que hi intervenen i analitzar les relacions existents entre aquests. És per tant objectiu d’aquesta tesina trobar, tant a nivell qualitatiu com a nivell quantitatiu, la capacitat del sistema i la matriu d’influències associada. Es segueixen dos procediments d’anàlisi: la formulació analítica corresponent per a cada element i una simulació amb Visual Basic per a la cinta de sortida creada expressament per aquesta tesina. Un cop obtinguda l’expressió analítica de la capacitat i analitzades totes les relacions i restriccions corresponents entre els elements del sistema, conjuntament amb l’anàlisi dels costos associats, es proposaran un seguit d’actuacions o palanques de maniobra amb les que millorar el procés de control, augmentant la capacitat del sistema a partir de la optimització dels recursos .