La recent publicació del Dizionario biografico degli anarchici italiani1 ens dóna l'oportunitat per ressenyar una sèrie de diccionaris sobre el moviment obrer internacional i oferir una aproximació de com des de l'acadèmia i del món dels professionals de la història hom s'ha acostat a aquestes eines de treball amb les seves potencialitats heurístiques. L'al·licient de reflexionar sobre aquests volums de caràcter enciclopèdic rau en el fet d'intentar contextualitzar-los en el debat europeu, i no sols del vell continent, sobre metodologies històriques o, fins i tot, en el camp de la història dels conceptes que en els últims anys ha catalitzat un interès creixent en els historiadors.