El vincle terapèutic com a element reparador de l’aferrament i l’autoestima: estudi de cas

Abstract

Aquest estudi descriu un procés de psicoteràpia en una adolescent que presenta un baix nivell d’autoestima, inhibició en les relacions interpersonals i conflictes en la relació materna. El marc teòric que s’exposa relaciona aquestes tres dificultats amb un estil d’aferrament insegur i en com, a través de l’aliança terapèutica, es pot millorar el tipus de vinculació de la client. La intervenció realitzada s’emmarca dins un model teòric integrador i s’enfoca en la generació d’una bona aliança com a base per a l’assoliment dels objectius terapèutics. Els resultats indiquen un progrés favorable, mostrant una millora en l’aliança, en l’aferrament i en l’autoestima, el qual suggereix que l’establiment d’una bona aliança ha ajudat a millorar el seu tipus de vinculació i, en conseqüència, la seva autoestima i les relacions interpersonals.

The present study describes a process of psychotherapy in an adolescent who shows a low level of self-esteem, inhibition in interpersonal relationships and conflicts in the maternal relationship. The theoretical framework presented relates these three difficulties to an insecure attachment style and how, through the therapeutic alliance, the bonding type of the client can be improved. The intervention is framed in an integrative theoretical model and focuses on generating a good alliance as a basis for achieving the therapeutic goals. The results indicate favourable progress, showing an improvement in the therapeutic alliance, attachment style and self-esteem, which suggests that the establishment of a good alliance has helped to improve her bonding type and, consequently, her self-esteem and the quality interpersonal relationships.