La depressió prèvia a l’ictus com a factor de mal pronòstic en la recuperació i el procés de dol

Abstract

L’ictus és la patologia neurològica més freqüent i la tercera causa de mort. Patir- ne un suposa un canvi immediat pels individus afectats i per les persones del seu entorn. La persona afectada ha d’enfrontar-se a la tasca d’encaixar i donar un sentit a la pèrdua imposada per l’ictus alineant la seva autoimatge amb la nova realitat forçada. Aquest procés de dol es caracteritzaria per la cerca de la recuperació i la fluctuació entre l’eufòria i la desesperació i una exaltació dels sentiments de ràbia. Per tal que el procés d’acceptació de la pèrdua sigui exitós, serà cabdal el suport social, la motivació de l’individu per la millora, la seva personalitat i les característiques psicopatològiques prèvies a l’accident cerebrovascular.

Stroke is the most frequent neurological pathology and the third cause of death around the world. Suffer one implies an immediate change for who has it, but also it means a change for people who surround them too. The affected person must face the task of fitting and giving meaning to the loss imposed by stroke by aligning their self-image with the new forced reality. This process of mourning would be characterized by the search for recovery and the fluctuation between euphoria and despair and an exaltation of feelings of rage. In order for this process to be successful, it will be crucial, the social support, the motivation for the improvement, the personality and the psychopathological characteristics prior to the stroke.