L’ansietat-estat en pacients amb diagnòstic d'esquizofrènia o de trastorn esquizoafectiu

Abstract

El present estudi investiga la relació entre l’ansietat-estat i les persones que pateixen esquizofrènia o un trastorn esquizoafectiu. L’ansietat-estat va ser definida per Rachman (1998) com un estat transitori que succeeix quan s’evoquen estímuls amenaçadors i usualment només dura un període de temps limitat. L’esquizofrènia, és un trastorn psicòtic que es caracteritza per una alteració de la consciència de la realitat, de la sensopercepció, del flux i associació de pensaments, de l’afectivitat i de les funcions executives (Opler & Hwang, 1994). El trastorn esquizoafectiu es caracteritza per un període continu de malaltia durant el qual es presenta en algun moment un episodi depressiu major, maníac o mixt, simultàniament amb símptomes psicòtics greus (APA; Associació Americana de Psicologia, 1996). Els participants que han conformat la mostra, un total de 40 subjectes, tenen entre 18 i 70 anys. S’han establert dos grups; el grup sa, format per 20 persones sense diagnòstic de trastorn mental, i el grup clínic, format per 20 persones diagnosticades d’esquizofrènia o trastorn esquizoafectiu i ingressades en el moment de l’estudi en les unitats d’Aguts o Subaguts de l’hospital Benito Menni de Sant Boi del Llobregat (Barcelona). L’instrument utilitzat per mesurar el nivell d’ansietat-estat en els dos grups ha sigut l’Inventari d’Ansietat Estat-Tret de Spielberg (STAI; Spielberg, 1983). Per a l’anàlisi de dades, s’ha utilitzat el programa estadístic SPSS, essent la T-Student i la Correlació de Pearson les proves utilitzades. No s’han trobat resultats significatius i això es podria deure a varis factors com l’abordatge de l’ansietat que es faria en aquest centre i/o la medicació que es subministraria als pacients.