dc.description.abstract
L’esport del tennis va començar a ser practicat a Catalunya al final del segle XIX, a ciutats
com Reus i Barcelona, per membres de la colònia anglesa i per membres de la burgesia
catalana que s’hi relacionaven. Amb el pas dels anys, el nombre de practicants d’aquest
esport ha anat augmentant de forma considerable, fins al punt que actualment la
presència d’espais on practicar-lo és del tot normal arreu del territori. De fet, de manera
similar al que s’esdevé amb els esports col·lectius tradicionals (el futbol, el bàsquet, etc.),
es podria dir que aquest és l’esport individual per excel·lència al nostre país.
Als centres penitenciaris, l’etiqueta d’esport individual per excel·lència aplicada al tennis
també es pot considerar com a bona, si bé cal puntualitzar que és un mèrit compartit amb
altres variants com ara l’esquaix, el tennis de taula, el frontó i altres adaptacions que se’n
fan depenent de les instal·lacions, el material i els participants de què es disposa.
Com a tècnics d’esport, analitzant les diverses realitats amb què ens trobem segons el
centre on estem treballant, hem considerat que ens és indispensable consensuar un
document que, a partir del coneixement de les realitats viscudes dia a dia als diferents
centres, ens pugui servir per abordar l’ensenyament dels esports de raqueta de manera
satisfactòria. I ho hem fet, gràcies a la fantàstica ajuda de la Federació Catalana de
Tennis, a través del seu esport mare: el tennis.
Aquest document pretén que els tècnics d’esport de centres penitenciaris obtinguin eines
i coneixements per planificar, dissenyar, controlar i avaluar qualsevol tipus d’activitat
relacionada amb el tennis i les seves variants, siguin quins siguin els recursos dels quals
disposin.
Ens endinsarem en el reglament, el material i les instal·lacions, les diferents modalitats,
els fonaments tècnics i tàctics, les metodologies d’entrenament i la generació de
situacions i espais d’ensenyament.
