Iniciació a la dinamització del tennis als centres penitenciaris

Abstract

L’esport del tennis va començar a ser practicat a Catalunya al final del segle XIX, a ciutats com Reus i Barcelona, per membres de la colònia anglesa i per membres de la burgesia catalana que s’hi relacionaven. Amb el pas dels anys, el nombre de practicants d’aquest esport ha anat augmentant de forma considerable, fins al punt que actualment la presència d’espais on practicar-lo és del tot normal arreu del territori. De fet, de manera similar al que s’esdevé amb els esports col·lectius tradicionals (el futbol, el bàsquet, etc.), es podria dir que aquest és l’esport individual per excel·lència al nostre país. Als centres penitenciaris, l’etiqueta d’esport individual per excel·lència aplicada al tennis també es pot considerar com a bona, si bé cal puntualitzar que és un mèrit compartit amb altres variants com ara l’esquaix, el tennis de taula, el frontó i altres adaptacions que se’n fan depenent de les instal·lacions, el material i els participants de què es disposa. Com a tècnics d’esport, analitzant les diverses realitats amb què ens trobem segons el centre on estem treballant, hem considerat que ens és indispensable consensuar un document que, a partir del coneixement de les realitats viscudes dia a dia als diferents centres, ens pugui servir per abordar l’ensenyament dels esports de raqueta de manera satisfactòria. I ho hem fet, gràcies a la fantàstica ajuda de la Federació Catalana de Tennis, a través del seu esport mare: el tennis. Aquest document pretén que els tècnics d’esport de centres penitenciaris obtinguin eines i coneixements per planificar, dissenyar, controlar i avaluar qualsevol tipus d’activitat relacionada amb el tennis i les seves variants, siguin quins siguin els recursos dels quals disposin. Ens endinsarem en el reglament, el material i les instal·lacions, les diferents modalitats, els fonaments tècnics i tàctics, les metodologies d’entrenament i la generació de situacions i espais d’ensenyament.