Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Catalunya)
2022
La Llei 13/2002, de 21 de juny de turisme de Catalunya i el Decret 75/2020, de 4 d’agost de turisme de Catalunya, estableixen les bases, condicions, obligacions i responsabilitats de les empreses turístiques d’habitatges d’ús turístic (HUTs) i les llars compartides. Aquests allotjaments turístics es posen a disposició en el mercat a través d’anuncis que es publiquen majoritàriament a les webs de plataformes digitals. El Decret 75/2020 ha introduït normes, per primera vegada, sobre les empreses intermediàries, que inclouen expressament les plataformes digitals, siguin establertes o no a Catalunya, per les quals disposa d’obligacions i un règim de responsabilitats i protecció de la legalitat pel cas d’incompliment. El present estudi planteja si la norma catalana compleix amb el marc normatiu de la UE, especialment, amb les directives de comerç electrònic (Directiva 2000/31/CE) i de serveis del mercat interior (Directiva 2006/123/CE), puix es considera, atenent a les interpretacions del Tribunal de Justícia de la UE, que són prestadores del servei de la informació d’allotjament de dades. Per l'elaboració de l'estudi també s'ha tingut en compte la jurisprudència interna, especialment la resolució del Tribunal Suprem de 2020. Així mateix, s'ha estudiat la matèria en àmbit comparat intern i respecte d'ordenaments jurídics d'altres Estats membres que s'enfronten amb els mateixos problemes de compatibilitat de les seves normes internes respecte el Dret de la Unió europea.
Document de treball
Català
Habitatge d'ús turístic (HUT); Plataformes digitals; Prestadores de serveis de la societat de la informació; Dret de la Unió Europea; Dret comunitari; Dret comparat; Interès general
176 p.
Àrea d’Estudis i Formació de l’Administració de Justícia (CEJFE)
Repositori del Departament de Justícia
Ajut a la investigació 2021
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
Reconeixement-no comercial-no obra derivada