Reincidència comparativa entre penes. Són les penes alternatives més efectives que la presó en l’evitació de la reincidència?

Abstract

En el debat entre una política criminal més orientada a l’ús de la presó i una altra més favorable a les penes alternatives un dels punts claus és la capacitat d’aquestes respostes de servir per a la reducció de la reincidència. Des del punt de vista teòric, existeix un debat entre la teoria de la prevenció especial intimidatòria, de la que es pot derivar la major capacitat de la presó per evitar la reincidència i la teoria del etiquetament, que atribueix a la presó un caràcter criminògen, defensa la major capacitat de les penes alternatives. En la recerca que es presenta es tracta de sotmetre a verificació empírica aquestes dues teories, partint-se de la hipòtesi que la teoria del etiquetament és més rellevant que la teoria de la prevenció especial intimidatòria i que, per tant, les persones condemnades a presó – com a conseqüència de la pena imposada- han de tenir un nivell de reincidència més elevat que les persones condemnades a pena alternativa. Per comprovar aquesta hipòtesi, la recerca parteix d’una mostra de 900 persones condemnades a diferents classes de penes (presó, arrest de cap de setmana, multa, suspensió de l’execució de la pena amb tractament i suspensió de l’execució de la pena ordinària) i es fa un seguiment de 7 anys per determinar el seu nivell de reincidència, analitzada sobre la base del retorn a la presó per una nova causa. Metodològicament, es parteix en un primer nivell, d’una anàlisi bivariada, per determinar les variables correlacionades amb la reincidència, i, en un segon nivell, es procedeix a fer una anàlisis multivariada, per tal de determinar si el tipus de pena imposada és, desprès de prendre en consideració la resta de variables rellevants, un factor rellevant per explicar la reincidència.