Vies de potenciació de l’ús del català a l’Administració de Justícia

Abstract

La constitució espanyola regula la cooficialidad del català i del castellà a Catalunya. Aquesta declaració implicaria, per un costat, el dret i el deure de tots els ciutadans de conèixer les dues llengües, i de l'altra, l'obligació dels poders públics de fomentar la seva utilització en condicions d'igualtat. Aquesta previsió no es compleix en l'àmbit de l'administració de justícia, en la qual resulta escassa la utilització de la llengua catalana. En aquest treball, es pretenen analitzar els següents aspectes: Si hi ha un tractament discriminatori respecte de la llengua catalana en relació al castellà; i en cas de ser cert, determinar quines són les causes del mateix i quin és el seu nivell d'utilització. De l'estudi legislatiu, jurisprudencial i analític -realitzant enquestes amb els col·lectius jurídics que diàriament exerceixen la seva activitat professional davant dels jutjats: jutges, secretaris judicials, fiscals, funcionaris judicials, advocats i procuradores-, podem concloure afirmant, que les solucions actuals dirigides a potenciar el ús del català no funcionen, sinó tot el contrari, ja que està en retrocés, per diversos motius: a) incompliment normatiu; b) manca d'exigència del coneixement del català per exercir la professió a Catalunya; c) laxitud en la modificació de l'idioma, requerint de reformes estructurals, legislatives, orgàniques, procedimentals, i formatives que són detallades com a propostes de millora en el present treball.