L’exercici de la maternitat en el sistema penitenciari català

Abstract

Aquesta recerca explora les necessitats relatives a la maternitat de les dones que compleixen una condemna penal a Catalunya així com la dels seus fills i filles, per tal de verificar l’adequació del sistema d’execució penal a l’exercici de la maternitat i, en el seu cas, proposar millores per facilitar i compatibilitzar aquell exercici. La metodologia de l’estudi és mixta en tant que combina dades quantitatives obtingudes d’un qüestionari -dissenyat ad hoc per aquest projecte de recerca aplicada- i dades textuals produïdes mitjançant entrevistes en profunditat i grups de discussió de dones i professionals. Tanmateix, s’ha utilitzat l’observació participant i la recollida de notes de camp durant el període del treball de camp.

Els principals resultats d’aquest treballs evidencien que: La maternitat es viu amb angoixa i preocupació però s’intenta dotar a les mares de diverses eines per a minimitzar els efectes adversos que l’empresonament provoca; el Perfil sociològic, processal, penal-penitenciari de les mares empresonades ha canviat, més del 70% de les dones de la mostra són mares i tenen una mitjana de 2,43 fills o filles; hi ha un envelliment gradual de la població femenina encarcerada i, en especial de les mares empresonades; alt percentatge de mares estrangeres (41,2%); l’addicció a les drogues i/o a l’alcohol de les mares empresonades es elevada; la maternitat té un paper fonamental en el desistiment. El manteniment de les relacions pares-mares empresonats/des-fills/filles i les relacions familiars, en general, són de vital importància per a la futura reinserció social de la persona condemnada i pel seu procés de desistiment del delicte.

Algunes de les propostes d’aquest estudi serien: Millorar els espais per comunicacions i visites; suport a les mares empresonades després del compliment; increment del nombre d’Unitats Dependents per a mares en tot el territori; instaurar la figura de l’agent familiar en tot el territori, qui seria l’encarregat de fer l’acompanyament al/la menor que s’enfronta a l’empresonament per primer cop, així com acompanyar i recolzar als nens i les nenes així com als pares i mares empresonats; funcionaris/àries encarregats/des de les comunicacions vestits sense uniforme; creació del grup de responsabilitat parental a totes les presons; espais grocs a les presons, és a dir, llocs dintre de la presó habilitats per a preparar la trobada entre el/la progenitor/a empresonat/da); apartaments per passar uns dies en família (seguint l’exemple de la presó de Finlàndia (Vanaja open prison).