Preguntes freqüents sobre l'ús de la vitamina D

Abstract

Vitamina D; Colecalciferol; Calcifediol; Suplementació; Dèficit

Vitamina D; Colecalciferol; Calcifediol; Suplementación; Déficit

Vitamin D; Cholecalciferol; Calcifediol; Supplementation; Deficit

La vitamina D és un nutrient amb múltiples funcions que té un paper imprescindible en la regulació de l’homeòstasi del calci i del fòsfor. S’obté principalment a través de la síntesi cutània mitjançant la radiació solar. El dèficit mantingut de vitamina D pot provocar defectes de la mineralització esquelètica, que pot conduir en els casos més greus a un raquitisme en infants o a una osteomalàcia en adults. Existeixen diversos factors de risc associats al dèficit de vitamina D, entre els quals destaquen una exposició solar baixa o l’envelliment. El metabòlit més estable que reflecteix l’estatus de vitamina D d’una persona és la 25-hidroxivitamina D, la qual pot determinar-se en sèrum. Existeix, però, una variabilitat analítica elevada, més acusada en alguns mètodes que en altres, i que cal tenir en compte a l’hora d’interpretar els resultats. Els nivells considerats òptims de 25-hidroxivitamina D són encara motiu de controvèrsia i no hi ha un consens clar sobre a partir de quin valor cal suplementar. Es recomana que la determinació sèrica d’aquests nivells es faci en pacients amb símptomes o signes de deficiència, o en aquells que pertanyin a grups amb risc de dèficit. Per a la suplementació de vitamina D, el més habitual és emprar colecalciferol o calcifediol d’administració oral. L’elecció del fàrmac, la forma farmacèutica i la pauta depenen de la causa i la magnitud del dèficit, de les comorbiditats i de les preferències dels pacients. Diferents publicacions han suggerit l’associació entre el dèficit de 25-hidroxivitamina D i patologies com la diabetis, algunes malalties autoimmunes, les malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer i la COVID-19, entre d’altres. No obstant això, no hi ha evidència per recomanar la suplementació amb vitamina D en aquests pacients atès que els assaigs clínics que analitzen l’efecte d’aquesta suplementació no són positius de forma concloent.

La vitamina D es un nutriente con múltiples funciones que tiene un papel imprescindible en la regulación de la homeostasis del calcio y del fósforo. Se obtiene principalmente a través de la síntesis cutánea mediante la radiación solar. El déficit mantenido de vitamina D puede provocar defectos de la mineralización esquelética, que puede conducir, en los casos más graves, a un raquitismo en niños o a una osteomalacia en adultos. Existen diversos factores de riesgo asociados al déficit de vitamina D, entre los cuales destacan una exposición solar baja o el envejecimiento. El metabolito más estable que refleja el estatus de vitamina D de una persona es la 25-hidroxivitamina D, la cual puede determinarse en suero. Existe, de hecho, una variabilidad analítica elevada, más acusada en algunos métodos que en otros, y que hay que tener en cuenta a la hora de interpretar los resultados. Los niveles considerados óptimos de 25-hidroxivitamina D son todavía motivo de controversia y no hay un consenso claro sobre a partir de qué valor se ha de suplementar. Se recomienda que la determinación sérica de estos niveles se haga en pacientes con síntomas o signos de deficiencia, o en aquellos que pertenezcan a grupos con riesgo de déficit. Para la suplementación de vitamina D, lo más habitual es emplear colecalciferol o calcifediol de administración oral. La elección del fármaco, la forma farmacéutica y la pauta dependen de la causa y la magnitud del déficit, de las comorbilidades y de las preferencias de los pacientes. Diferentes publicaciones han sugerido la asociación entre el déficit de 25-hidroxivitamina D y patologías como la diabetes, algunas enfermedades autoinmunes, las enfermedades cardiovasculares, algunos tipos de cáncer y la COVID-19, entre otros. Sin embargo, no hay evidencia para recomendar la suplementación con vitamina D en estos pacientes dado que los ensayos clínicos que analizan el efecto de esta suplementación no son positivos de forma concluyente.