Preguntes freqüents sobre l'ús de la vitamina D

Preguntas frecuentes sobre el uso de la vitamina D

Altres autors/es

[Montoya i de Manuel-Rimbau A, Molina Nadal A] Divisió d’Ús Racional del Medicament, Gerència del Medicament, Servei Català de la Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain. [de Pando Navarro T] Divisió de Prestacions Farmacèutiques, Gerència del Medicament, Servei Català de la Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain

Departament de Salut

Data de publicació

2022-01-20T14:02:12Z

2022-01-20T14:02:12Z

2021-07



Resum

Vitamina D; Colecalciferol; Calcifediol; Suplementació; Dèficit


Vitamina D; Colecalciferol; Calcifediol; Suplementación; Déficit


Vitamin D; Cholecalciferol; Calcifediol; Supplementation; Deficit


La vitamina D és un nutrient amb múltiples funcions que té un paper imprescindible en la regulació de l’homeòstasi del calci i del fòsfor. S’obté principalment a través de la síntesi cutània mitjançant la radiació solar. El dèficit mantingut de vitamina D pot provocar defectes de la mineralització esquelètica, que pot conduir en els casos més greus a un raquitisme en infants o a una osteomalàcia en adults. Existeixen diversos factors de risc associats al dèficit de vitamina D, entre els quals destaquen una exposició solar baixa o l’envelliment. El metabòlit més estable que reflecteix l’estatus de vitamina D d’una persona és la 25-hidroxivitamina D, la qual pot determinar-se en sèrum. Existeix, però, una variabilitat analítica elevada, més acusada en alguns mètodes que en altres, i que cal tenir en compte a l’hora d’interpretar els resultats. Els nivells considerats òptims de 25-hidroxivitamina D són encara motiu de controvèrsia i no hi ha un consens clar sobre a partir de quin valor cal suplementar. Es recomana que la determinació sèrica d’aquests nivells es faci en pacients amb símptomes o signes de deficiència, o en aquells que pertanyin a grups amb risc de dèficit. Per a la suplementació de vitamina D, el més habitual és emprar colecalciferol o calcifediol d’administració oral. L’elecció del fàrmac, la forma farmacèutica i la pauta depenen de la causa i la magnitud del dèficit, de les comorbiditats i de les preferències dels pacients. Diferents publicacions han suggerit l’associació entre el dèficit de 25-hidroxivitamina D i patologies com la diabetis, algunes malalties autoimmunes, les malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer i la COVID-19, entre d’altres. No obstant això, no hi ha evidència per recomanar la suplementació amb vitamina D en aquests pacients atès que els assaigs clínics que analitzen l’efecte d’aquesta suplementació no són positius de forma concloent.


La vitamina D es un nutriente con múltiples funciones que tiene un papel imprescindible en la regulación de la homeostasis del calcio y del fósforo. Se obtiene principalmente a través de la síntesis cutánea mediante la radiación solar. El déficit mantenido de vitamina D puede provocar defectos de la mineralización esquelética, que puede conducir, en los casos más graves, a un raquitismo en niños o a una osteomalacia en adultos. Existen diversos factores de riesgo asociados al déficit de vitamina D, entre los cuales destacan una exposición solar baja o el envejecimiento. El metabolito más estable que refleja el estatus de vitamina D de una persona es la 25-hidroxivitamina D, la cual puede determinarse en suero. Existe, de hecho, una variabilidad analítica elevada, más acusada en algunos métodos que en otros, y que hay que tener en cuenta a la hora de interpretar los resultados. Los niveles considerados óptimos de 25-hidroxivitamina D son todavía motivo de controversia y no hay un consenso claro sobre a partir de qué valor se ha de suplementar. Se recomienda que la determinación sérica de estos niveles se haga en pacientes con síntomas o signos de deficiencia, o en aquellos que pertenezcan a grupos con riesgo de déficit. Para la suplementación de vitamina D, lo más habitual es emplear colecalciferol o calcifediol de administración oral. La elección del fármaco, la forma farmacéutica y la pauta dependen de la causa y la magnitud del déficit, de las comorbilidades y de las preferencias de los pacientes. Diferentes publicaciones han sugerido la asociación entre el déficit de 25-hidroxivitamina D y patologías como la diabetes, algunas enfermedades autoinmunes, las enfermedades cardiovasculares, algunos tipos de cáncer y la COVID-19, entre otros. Sin embargo, no hay evidencia para recomendar la suplementación con vitamina D en estos pacientes dado que los ensayos clínicos que analizan el efecto de esta suplementación no son positivos de forma concluyente.

Tipus de document

Article


Versió publicada

Llengua

Català

Castellà

Publicat per

Servei Català de la Salut

Documents relacionats

Butlletí d'informació terapèutica;32(6)

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)