Amb quina freqüència la població immigrant indocumentada fa ús dels serveis sanitaris a Catalunya i quines malalties tenen?

Abstract

Persones immigrants indocumentades; Cobertura sanitària universal; Sistema sanitari públic

Personas inmigrantes indocumentadas; Cobertura sanitaria universal; Sistema sanitario público

Undocumented immigrants; Universal health coverage; Public health system

Antecedents. A Espanya, l’any 2012, es va aprovar el RDL 16/2012 que excloïa les persones immigrants indocumentades del sistema sanitari públic. Catalunya no va aplicar aquesta legislació i va continuar garantint l’assistència sanitària a tota la població. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar l’ús dels serveis sanitaris i l’estat de salut de les persones immigrants indocumentades a Catalunya, comparar-les amb les residents legals classificades d’acord amb el seu nivell socioeconòmic (SEP). Mètodes. Es va dur a terme un estudi transversal amb dades administratives individuals. L’estudi va incloure la població resident a Catalunya l’any 2017, de 65 anys o menys, i amb una renda màxima de 18.000€ anuals, classificada en tres grups: SEP baix, SEP molt baix i immigrants indocumentats. Es van analitzar els indicadors referents a l’ús dels serveis sanitaris (atenció primària, urgències, salut mental, hospitalitzacions), prescripció de medicaments, i malalties cròniques i infeccioses. Resultats. Es va incloure un total de 4.071.088 persones residents a Catalunya, un 2,8% (113,450) de les quals eren immigrants indocumentades. D’entre totes les persones immigrants indocumentades, un 61,0% de dones i un 46,0% d’homes havia estat atès a centres d’atenció primària: aquests percentatges d’atenció van ser menors ens els qui tenien un SEP molt baix (84,8% en dones i 72,1% en homes). Les taxes d’hospitalització entre els homes amb SEP molt baix eren tres vegades més altes que en immigrants indocumentats (111,6 versus 35,7). La taxa de tuberculosi més alta es va trobar en homes immigrants indocumentats (4,35%). Conclusions. Les persones immigrants indocumentades van utilitzar menys els serveis sanitaris que les de SEP baix i molt baix, però les seves taxes de diagnòstic d’algunes malalties infeccioses eren més altes. Aquests resultats constitueixen un argument addicional que dona suport al manteniment de la cobertura sanitària universal per a tota la ciutadania.