Seguretat cardiovascular dels nous antidiabètics no insulínics

Abstract

Antidiabètics; Risc cardiovascular; Seguretat

Antidiabéticos; Riesgo cardiovascular; Seguridad

Antidiabetic drugs; Cardiovascular risk; Security

Estudis recents mostren un canvi en el perfil d’utilització d’antidiabètics no insulínics (ADNI), que desplacen la utilització de sulfonilurees cap a les famílies d’ADNI comercialitzades més recentment (inhibidors de la dipeptidil peptidasa-4 [iDPP4], els anàlegs de les incretines [aGLP1] i els inhibidors del cotransportador de sodi-glucosa tipus 2 [iSGLT2]), i una intensificació de tractaments sense observar-se millores en el control glucèmic. Les agències reguladores, arran d’una metanàlisi que mostrava un increment del risc d’infart de miocardi amb l’ús de rosiglitazona, exigeixen que els nous ADNI comercialitzats mostrin que no tenen un risc cardiovascular superior respecte a placebo. Els estudis de seguretat cardiovascular publicats dels iDPP4 (sitagliptina, saxagliptina, alogliptina i linagliptina), dels aGLP1 (exenatida setmanal, lixisenatida i semaglutida) i dels iSGLT2 (dapagliflozina) han mostrat que no incrementen els esdeveniments cardiovasculars respecte al placebo en la variable combinada de mortalitat cardiovascular, ictus i infart agut de miocardi no mortal (en algun estudi també s’inclou l’hospitalització per angina inestable). D’altra banda, en els aGLP1 (liraglutida i albiglutida) i en els iSGLT2 (empagliflozina i canagliflozina), no només van mostrar que no incrementaven el risc cardiovascular, sinó que s’observava una millora modesta en la variable combinada, tot i que els resultats són inconsistents quan s’analitzen les variables per separat. És necessari la realització de nous estudis amb dissenys específics que permetin confirmar aquest possible benefici. A més, també està per establir el perfil de seguretat a llarg termini d’aquests fàrmacs.