Preguntes més freqüents sobre el tractament farmacològic de la hiperplàsia benigna de pròstata

Abstract

Hiperplàsia; Pròstata; Alfa-blocadors i inhibidors de l’alfa-5-reductasa

Hyperplasia; Prostate; Alpha-blockers and 5-alpha-reductase inhibitors

Hiperplasia; Próstata; Alfa-blocadores y inhibidores del alfa-5-reductasa

La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), procés proliferatiu benigne de la glàndula prostàtica, és una de les causes més freqüents de símptomes del tracte urinari inferior en homes majors de 40 anys. L’edat és el principal factor de risc per desenvolupar-la. Les opcions terapèutiques actuals en funció de la gravetat dels símptomes són la conducta expectant, el tractament farmacològic i el tractament quirúrgic. Tot i que hi ha diferents agents disponibles, l’eficàcia absoluta dels medicaments per l’HBP és baixa. Els agents alfa-blocadors tenen un inici d’acció ràpid, milloren la simptomatologia i la taxa de flux urinari, però no redueixen la grandària de la pròstata ni eviten la retenció urinària. Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa es consideren d’elecció en pacients amb pròstates grans (> 30 g). En aquests pacients han mostrat disminuir la incidència de retenció urinària i la necessitat de cirurgia després d’un ús perllongat. La teràpia combinada entre aquests dos grups de fàrmacs es recomana en pacients amb símptomes moderats-greus, pròstata gran o unes concentracions de prostatic specific antigen (PSA) d’1,5 ng/mL i alt risc de progressió. Els agents anticolinèrgics es consideren una alternativa en pacients amb símptomes principalment irritatius (freqüència, urgència o incontinència). La fitoteràpia i les teràpies alternatives no es recomanen en el tractament de la hiperplàsia benigne de pròstata.

La hiperplasia benigna de próstata (HBP), proceso proliferativo benigno de la glándula prostática, es una de las causas más frecuentes de síntomas del trato urinario inferior en hombres mayores de 40 años. La edad es el principal factor de riesgo para desarrollarla. Las opciones terapéuticas actuales en función de la gravedad de los síntomas son la conducta expectante, el tratamiento farmacológico y el tratamiento quirúrgico. A pesar de que hay diferentes agentes disponibles, la eficacia absoluta de los medicamentos por el HBP es baja. Los agentes alfa-bloqueadores tienen un inicio de acción rápido, mejoran la sintomatología y la tasa de flujo urinario, pero no reducen el tamaño de la próstata ni evitan la retención urinaria. Los inhibidores de la 5-alfa-reductasa se consideran de elección en pacientes con próstatas grandes (>30 g). En estos pacientes han mostrado disminuir la incidencia de retención urinaria y la necesidad de cirugía después de un uso prolongado. La terapia combinada entre estos dos grupos de fármacos se recomienda en pacientes con síntomas moderados-graves, próstata grande o unas concentraciones del antígeno prostático específico (PSA) de 1,5 ng/ml y alto riesgo de progresión. Los agentes anticolinérgicos se consideran una alternativa en pacientes con síntomas principalmente irritantes (frecuencia, urgencia o incontinencia). La fitoterapia y las terapias alternativas no se recomiendan en el tratamiento de la hiperplasia benigna de próstata.

The Benign prostatic hyperplasia (BPH) is a benign proliferative process of the prostate gland and it’s one of the most frequent causes of lower urinary tract symptoms in men over 40 years of age. Age is the main risk factor to develop it. The current therapeutic options depending on the severity of the symptoms are expectant behaviour, pharmacological treatment and surgical treatment. Although there are different agents available, the absolute effectiveness of the drugs for HBP is low. Alpha-blocking agents have speed of action and improve symptomatology and urinary flow rate; but it don’t reduce the size of the prostate neither prevent urinary retention. 5-alpha-reductase inhibitors are chosen to patients with large prostates (> 30 g). In these patients they have been shown to decrease the incidence of urinary retention and the need for surgery after prolonged use. The combination therapy between these two groups of drugs is recommended in patients with moderate-severe symptoms, large prostate or prostate-specific antigen (PSA) levels of 1.5 ng / ml and high risk of progression. Anticholinergic agents are considered an alternative in patients with mainly irritating symptoms (frequency, urgency or incontinence). Phytotherapy and alternative therapies aren’t recommended in the treatment of benign prostatic hyperplasia.