Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya: anàlisi territorial

Otros/as autores/as

[Barba G, Ruiz-Muñoz D] Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS), Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain. [García-Altés A] Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS), Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain. CIBER Epidemiología y Salut Pública (CIBERESP), Madrid, Spain. Institut d’Investigació Biomèdica (IIB Sant Pau), Barcelona, Spain

Departament de Salut

Fecha de publicación

2018-03-26T09:44:20Z

2018-03-26T09:44:20Z

2016



Resumen

Crisi econòmica; Determinants socioeconòmics; Salut de la població


Crisis económica; Determinantes socioeconómicos; Salud de la población


Economic crisis; Socioeconomic determinants; Population health


A Catalunya, la crisi que va començar el 2008 ha tingut una clara repercussió en els determinants socioeconòmics de la salut. Durant aquests anys, la riquesa macroeconòmica ha disminuït al territori i l’atur ha augmentat, especialment el de llarga durada, fets que han influït directament en la baixada de la renda disponible de les famílies i en l’augment de la pobresa i la desigualtat. En aquest context, indicadors de salut com l’esperança de vida o la mortalitat no han patit gaires variacions, almenys de moment, però sí que es detecten canvis en la taxa de mortalitat per suïcidi, que ha crescut des del 2007, i en la salut dels col·lectius més vulnerables. Entre les persones aturades, per exemple, s’observa un major consum de tabac i un major consum de risc d’alcohol que en les persones no aturades. Les persones que estan exemptes de copagament de farmàcia (una aproximació a població vulnerable per nivells de renda) tenen una major probabilitat de rebre tractament amb psicofàrmacs, ser ingressades a un hospital i ser visitades a l’atenció primària i als centres de salut mental. Entre d’altres polítiques públiques, el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP), amb un abordatge intersectorial, actua sobre els determinants de la salut per reduir o eliminar-ne les desigualtats, fet especialment important per a la salut dels col·lectius més vulnerables.


En Cataluña, la crisis que comenzó en 2008 ha tenido una clara repercusión en los determinantes socioeconómicos de la salud. Durante estos años, la riqueza macroeconómica ha disminuido en el territorio y el paro ha aumentado, especialmente el de larga duración, hechos que han influido directamente en la bajada de la renta disponible de las familias y en el aumento de la pobreza y la desigualdad. En este contexto, indicadores de salud como la esperanza de vida o la mortalidad no han sufrido apenas variaciones, al menos de momento, pero sí se detectan cambios en la tasa de mortalidad por suicidio, que ha crecido desde 2007, y en la salud de los colectivos más vulnerables. Entre las personas paradas, por ejemplo, se observa un mayor consumo de tabaco y un mayor consumo de riesgo de alcohol que en las personas no paradas. Las personas que están exentas de copago de farmacia (una aproximación a población vulnerable por niveles de renta) tienen una mayor probabilidad de recibir tratamiento con psicofármacos, fueron ingresadas en un hospital y ser visitadas en la atención primaria y en los centros de salud mental. Entre otras políticas públicas, el Plan Interdepartamental de Salud Pública (pinsapo), con un abordaje intersectorial, actúa sobre los determinantes de la salud para reducir o eliminar las desigualdades, hecho especialmente importante para la salud de los colectivos más vulnerables.


In Catalonia, the crisis that began in 2008 has had a clear impact on the socioeconomic determinants of health. During these years, macroeconomic wealth has declined in the territory and unemployment has increased, especially the long-term, events that have directly influenced the decline in family income available and the rise in poverty and inequality. In this context, health indicators such as life expectancy or mortality have not undergone many variations, at least for the time being, but changes in the suicidal mortality rate have been detected, which has grown since 2007, and in the Health of the most vulnerable groups. Among unemployed people, for example, there is a higher consumption of tobacco and higher alcohol consumption than in non-stop people. People who are exempt from pharmaceutical co-payment (an approximation to vulnerable population at income levels) are more likely to receive treatment with psycho drugs, to be admitted to a hospital and to be visited in primary care and in mental health centers. Among other public policies, the Interdepartmental Plan for Public Health (PINSAP), with an intersectoral approach, acts on the determinants of health to reduce or eliminate inequalities, which is especially important for the health of the most vulnerable groups.

Tipo de documento

Artículo


Versión publicada

Lengua

Catalán

Publicado por

l'Acadèmia

Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears

Documentos relacionados

Annals de Medicina;99(3)

http://www.acmcb.es/files/499-386-FITXER/provesievidencies.pdf

Citación recomendada

Esta citación se ha generado automáticamente.

Derechos

Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 España

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)