Protocol d’actuacions de control de la triquinosi

Abstract

Triquinosi; Control sanitari; Carn

Triquinosis; Control sanitario; Carne

Trichinosis; Sanitary control; Meat

La prevenció de la triquinosi es basa tant en les condicions de bioseguretat en la cria i l’engreix dels animals com en el control adequat dels porcs i els cavalls sacrificats, així com els porcs senglars destinats al consum humà. Un altre aspecte que s’ha de remarcar és que la carn importada d’animals salvatges presenta més risc de transmissió de la malaltia, per la qual cosa és recomanable consumir-la després d’un tractament tèrmic que inactivi les larves del paràsit. La necessitat d’organitzar el control oficial que s’ha d’exercir sobre els operadors d’empresa alimentària en cadascuna de les etapes i activitats, s’ha concretat en l’aprovació d’aquest Protocol que recull els aspectes més destacats de salut pública, i s’hi inclouen les previsions legals de la comercialització per al consum humà de la caça, sigui quin sigui l’àmbit de consum de la carn. La normativa comunitària i el Pla nacional de contingència contra la triquina del Ministeri de Sanitat conformen el marc de referència a partir del qual s’han de desplegar les actuacions corresponents a Catalunya. Així doncs, aquest Protocol concreta les actuacions que s’han de dur a terme en cas d’obtenir resultats positius en la detecció de triquines en els animals sensibles. Aquest Protocol s’adreça com a instrucció als veterinaris oficials de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i com a orientació a la resta de veterinaris que fan control sanitari de triquines a la carn. És aplicable a les següents espècies animals que es destinen al consum humà: els porcins domèstics, el porc senglar i els solípedes domèstics. La resta d’animals domèstics alimentats amb matèries adequades o pinsos produïts amb un control del procés de producció adequat no estan exposades a la infestació de triquines.

La prevención de la triquinosis se basa tanto en las condiciones de bioseguridad en la cría y el engorde de los animales como en el control adecuado de los cerdos y los caballos sacrificados, así como los jabalíes destinados al consumo humano. Otro aspecto que se debe resaltar es que la carne importada de animales salvajes presenta más riesgo de transmisión de la enfermedad, por lo que es recomendable consumirla después de un tratamiento térmico que inactive las larvas del parásito. La necesidad de organizar el control oficial que se debe ejercer sobre los operadores de empresa alimentaria en cada una de las etapas y actividades, se ha concretado en la aprobación de este Protocolo que recoge los aspectos más destacados de salud pública, y se incluyen las previsiones legales de la comercialización para el consumo humano de la caza, cualquiera que sea el ámbito de consumo de la carne. La normativa comunitaria y el Plan Nacional de contingencia contra la triquina del Ministerio de Sanidad conforman el marco de referencia a partir del cual se desarrollarán las actuaciones correspondientes a Cataluña. Así pues, este Protocolo concreta las actuaciones que se deben llevar a cabo en caso de obtener resultados positivos en la detección de triquinas en los animales sensibles. Este Protocolo se dirige como instrucción a los veterinarios oficiales de la Agencia de Salud Pública de Cataluña (ASPCAT) y como orientación al resto de veterinarios que hacen control sanitario de triquinas en la carne. Es aplicable a las siguientes especies animales que se destinan al consumo humano: los porcinos domésticos, el jabalí y los solípedos domésticos. El resto de animales domésticos alimentados con materias adecuadas o piensos producidos con un control del proceso de producción adecuado no están expuestas a la infestación de triquinas.